Aquest estiu hem anat a Gàmbia a estudiar la viabilitat de consolidar un projecte per Somara. Fa temps que teníem ganes d’iniciar un projecte a escala internacional, i per les circumstàncies que està vivint el país, hem cregut que seria un bon lloc on iniciar-ne un, ja que recentment ha sortit d’una dictadura que l’ha deixat en extrema pobresa. El primer lloc on ens vam instal·lar va ser el poblat de Sukuta, des d’on cada dia recorríem els carrers gambians amb Local Van per arribar fins a Busumbala, poblat on es troba l’escola de Fresh Start Foundation.
A l’escola de FSF hi realitzàvem activitats de lleure i esport per tots els infants de l’escola d’entre 4 i 14 anys. Algunes de les activitats que vam fer van ser de cooperació, habilitats socials, inclusió i relació entre els nens i nenes dins el Summer Camp.
El que no esperàvem era l’estima i alegria amb la qual ens van rebre tots els infants. El primer cop que els ensenyàvem un joc nou els costava una mica, sobretot als més petits que no tenien tanta traça amb l’anglès, però un cop sabien de què anava, hi jugaven amb gran motivació i alegria. A l’hora de marxar, ens acompanyaven fins al lloc on agafàvem la Local Van per tornar a casa, i durant el camí ens van mostrar algunes de les seves llars, els anomenats “compounds”, que són recintes compartits on hi viu una família extensa, normalment més de 15 persones.
Gàmbia, aquí anomenada The Gambia, és un país africà d’uns dos milions d’habitants. Una petita taca al mapa envoltada per Senegal, i que el riu Gàmbia separa en dues parts. Nosaltres hem estat estudiant la zona de “Los Combos”, formada per petites ciutats urbanes i poblats majoritàriament Mandinkas. L’ambient que s’hi respira és d’activitat i vida, carrers transitats, moltes parades de menjar, olor de cacauet torrat i essència sorrenca. Tot i aquesta vida que s’hi respira, tot es mou a un ritme pacífic i sense pressa. The Gambia és la pau enmig del caos; és l’hospitalitat, la humanitat, i el ritme que defineixen un país africà.
Durant aquests mesos hem pogut conèixer la cultura gambiana, i ens hi han ajudat algunes persones, com el Sheriff, amb qui vam poder compartir la festa del Tobaski, una festivitat religiosa dedicada a la matança i veneració del xai. També hem conegut altres persones disposades a ajudar als infants de la zona, com l’Omar, que és un noi que viu a Sukuta i ens ha acompanyat a conèixer i veure diversos orfenats. Ell mateix forma part d’una fundació que es dedica a proporcionar material pels infants dels orfenats, tal i com es veu a la fotografia:
També vam tenir l’oportunitat de fer formacions de salut a l’orfenat Sinchu, on vam fer formacions a treballadors, treballadores i joves, sobre primers auxilis, hàbits saludables i educació a través del lleure.
Estem molt contents i contentes del que ens ha ensenyat Gàmbia aquests mesos. No només hem conegut una nova cultura, sinó també una nova manera de viure. Tot i això, també hem pogut observar que el país també té moltes precarietats. Una d’elles és la necessitat d’establir espais on els infants puguin ser infants. Ara mateix aquests creixen massa ràpidament, ja que de seguida s’han d’ocupar dels germans i germanes més petits i petites i procurar treballar per ajudar econòmicament a la família. Des de Somara creiem en la importància de la infància; els infants necessiten esbargir-se i poder divertir-se unes hores al dia, perquè, actualment, no existeixen parcs, ni esplais, ni espais d’educació emocional més enllà de l’escola. L’esport és una bona manera d’englobar totes aquestes necessitats, però tot i això l’esport base a Gàmbia és pràcticament inexistent, fins i tot del futbol que és l’esport més practicat. Aquí neix la primera idea d’un projecte internacional en el qual Somara podria ser de gran ajuda. Però primer cal fer un estudi sobre les necessitats del lloc on es vulgui implantar el projecte.
Seguirem donant més informació de com avança el projecte internacional a Gàmbia!